10 d'agost: un grup de veïns obren de matinada diverses rases al terra del carrer Major del barri del Culubret.

11 d'agost: el govern de l'Ajuntament de Figueres ordena instal·lar-hi ressalts per tapar els forats.

14 d'agost: convocats pel president de l'Associació de Veïns del Culubret, ens vam reunir al centre social de l'associació representants de tots els grups municipals i d'altres associacions. El motiu de la reunió era parlar sobre l'incident de principis de setmana i així ho vam fer. El president ens va explicar que des de l'Associació no havien tingut res a veure amb els fets de feia uns dies, però que l'acció havia resultat eficaç ja que els ressalts eren necessaris. Tan necessaris que al 2010 ja havien presentat una instància a l'Ajuntament per demanar la col·locació de ressalts en diversos punts del barri; la sol·licitud fou denegada.

Com us podeu imaginar, els ressalts no van ser el tema central d'una reunió en què veïns i veïnes van compartir amb els assistents alguns dels problemes que es viuen diàriament a la zona oest de la ciutat. De motos circulant massa ràpid vam passar a escoltar queixes d'incivisme, d'inseguretat i de conflictes en la convivència. Vam sentir la veu profunda de la insatisfacció, de la decepció i de la indignació per una situació que fa massa temps que dura i que no albira cap solució eficaç. Però també hi vam poder sentir la veu forta i convençuda de l'exigència i de la reivindicació. Els veïns van exigir consens, unitat d'acció i mesures d'urgència per fer front a la situació de degradació en què es troba el barri.

L'únic regidor de l'equip de govern que hi va assistir fou en Jordi Masquef, tot i que ara la responsabilitat recau en el tinent d'alcalde. El regidor va escoltar, es va justificar i va recordar-nos que el govern sociovergent no havia avançat gens en la definició d'una estratègia. És més, va fer evidents les diferències que hi ha entre els dos companys de govern sobre el tema. Masquef va defensar l'enderrocament dels 44 habitatges del barri de Sant Joan com la principal fórmula per resoldre la situació. Des de la CUP, conscients de la gravetat del problema i de la complexitat de les solucions, vam posar sobre la taula les necessitats de reformular la fracassada comissió del barri de Sant Joan i de convocar-la urgentment amb la voluntat d'acordar un projecte d'actuació transversal, definit i compartit amb tots els agents. Va acabar la reunió amb el compromís de posar-nos a treballar conjuntament i de forma immediata.

9 d'octubre: representants de l'Associació de Veïns Juncària Parc Bosc ens convoquen al seu local per parlar de l'estat de la qüestió des de la darrera trobada. Dos mesos després els veïns i veïnes continuen el llistat de greuges que pateix el barri. Aquell dia, el malestar es va fer més evident. Com evident es va fer que ni govern ni oposició havíem fet els deures; havíem deixat sumar dos mesos més a l'abandonament polític que pateixen els veïns del barri i, de retruc, tots els figuerencs i figuerenques.

Aquest cop el senyor Casellas va acompanyar-nos i, després de llegir el llistat d'actuacions que la Guàrdia Urbana havia dut a terme als barris de la zona, va confirmar-nos el que ja sabíem: que les actuacions policials per si soles són completament ineficients. Allà, el senyor Casellas es va comprometre a convocar la nova comissió en menys d'una setmana per començar a treballar de forma immediata.

25 d'octubre: a dia d'avui, quinze dies després de la darrera reunió, seguim esperant la convocatòria de la comissió.

En els darrers 75 dies no ha canviat res als barris de Sant Joan, del Culubret, del Juncària Parc Bosc o del Bon Pastor malgrat l'evidència d'una conflictivitat en augment. I no podem seguir esperant. Cal començar a posar solucions d'immediat. Des de la CUP, som molt conscients de la complexitat de les causes i de les solucions. Per combatre la desigualtat crònica del barri s’ha de sortir del cercle viciós dels barris exclosos: calen estructures igualitàries en els serveis bàsics d’habitatge, educació, sanitat, serveis socials, cultura i esport. Ni més ni menys que els altres barris. I la mateixa exigència pel que fa als comportaments cívics i de convivència. Considerem que s'ha d'impulsar un pla integral d'actuació que tingui incidència en tres grans àmbits: la cohesió social, les actuacions urbanístiques i la seguretat. Un pla integral d'actuació amb mesures a curt, mig i llarg termini que exigiria, sense cap mena de dubte, la implicació d'administracions superiors especialment en el seu finançament. Cal que la Generalitat miri a Figueres i en reconegui les mancances i la prioritat d'actuació. Però primer, cal que el govern de l'Ajuntament miri cap a l'oest figuerenc i el posi com a tema prioritari de l'acció de govern.