El passat juliol, es va produir una fita històrica pels moviments socials del nostre país: el Parlament de Catalunya va aprovar la ILP de mesures urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica per unanimitat. Aquesta ILP va ser promoguda per la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC i avalada per 143.380 signatures.

Entre les mesures concretes de l'articulat figuren garanties socials tant rellevants com ara: a) garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas a les llars en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, b) reallotjar les persones en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, c) aturar els desnonaments, establint l’obligació a les entitats financeres de concedir un lloguer forçós a les famílies en situació de vulnerabilitat, d) creació d’un parc públic d’habitatge, etc.

Des de l’agost, les mesures d’aquesta ILP estan en vigor través de la Llei 24/2015. Tanmateix, a data d’avui, la majoria de consistoris, entre ells el de l’Ajuntament de Figueres, encara han de començar a posar fil a l’agulla per implementar les mesures aprovades i aplicar adequadament la llei.

Diuen que el temps és or. En el cas que ens ocupa, el temps és sostre, dignitat, refugi, cohesió social. Com més temps perdem, més intempèrie, indignitat i desigualtat sembrem a la nostra ciutat. Tal com diu el nom de la ILP aprovada es tracta de mesures urgents per fer front a una emergència. Malauradament, aquesta percepció d’urgència sembla quedar lluny dels passadissos dels despatxos municipals. On són les corredisses i la celeritat que el govern va exhibir a l’hora d’aprovar el cartipàs i la pujada de sous dels càrrecs electes?

Urgeix crear i convocar una nova comissió de treball per a l'aplicació de la ILP, una comissió integrada pels grups polítics municipals i per les entitats civils, que estudiï la manera més idònia d’implementar la llei i fer efectiu el dret a l’habitatge.

Per sort, el temps no és or, el temps és la vida. I volem que a Figueres i arreu tothom la pugui viure dignament.