Consultes sobiranistes: el poble pren la paraula
08/12/2009
Article de Joan Font i Ribera, membre de la CUP de Figueres, publicat al setmanari Empordà el 8 de desembre de 2009
El passat dijous 3 de desembre el ple de l'Ajuntament de Figueres va aprovar una moció de suport a la consulta independentista que està preparant Figueres Decideix. L'afluència a la sala de plens del consistori va ser molt més nombrosa de l'habitual, amb la presència de membres de l'entitat impulsora del referèndum i de gent interessada en seguir de prop el procés.
L'aprovació d'aquesta moció arriba pocs dies abans que diversos municipis de l'Alt Empordà i de tot el principat segueixin l'estela que va deixar Arenys de Munt el passat 13 de setembre. I és que el proper 13 de desembre, a la nostra comarca els habitants de la Jonquera, Palau de Santa Eulàlia, Pau, Pedret i Marzà, Roses, Viladamat i Vilajuïga podran donar la seva opinió sobre la independència del nostre país, i molts altres pobles estan treballant en poder-ho fer properament. A la ciutat de Figueres, com a Girona, tot sembla indicar que la població s'haurà d'esperar fins el proper 25 d'abril per contestar si està d'acord o no amb que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, lliure, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
Si de la gent de la CUP depengués, però, no seria aquesta la pregunta que sortiria a les butlletes. Per un costat, perquè l'actual Unió Europea representa el paradigma d'un model polític i econòmic que es mostra esgotat i en el que mai hem cregut (de fet molts dels que ara organitzem les consultes ja ens vam mobilitzar en el seu moment en contra de la constitució europea). I per l'altre perquè es fa servir l'eufemisme de “nació catalana” quan se li hauria de dir pel seu nom: Països Catalans (és gratificant veure que a les Illes Balears també es fan els primers moviments per a organitzar consultes).
No passa res. És evident que en els moviments amplis i transversals (i aquest ho és molt) tothom ha de posar de la seva part per afavorir el consens; i tothom té molt clar quin és ara l'objectiu: que s'acosti a les urnes el major nombre de gent possible i que doni la seva opinió lliurement i sense por. Sense por al que puguin fer els que trenta anys després encara treuen a passejar les camises blaves i sense por a la reacció antidemocràtica de l'estat espanyol i la seva caverna mediàtica retrògrada i casposa.
No es pot caure en l'error, però, de pensar que les consultes populars ens portaran per si soles a la independència. Són només un més dels molts passos que s'han fet i que s'hauran de fer. Un pas, això sí, molt important pel que representa de màxima expressió de la democràcia: consultar el poble i respectar la seva voluntat. I també perquè molts catalans podran decidir per primera vegada quin és el futur que volen pel país: la submissió o la llibertat.