És indubtable que l’actual activitat política de la ciutat se centra, per una banda, a fer posicionaments públics de cara a les eleccions del mes de maig i, per l’altra, a intentar que els problemes ja existents no vagin a més. En el nostre cas, sense modificar pràcticament ni una coma del projecte que estem defensant des de l’inici de la candidatura, aquests dos punts s’uneixen.

Per a nosaltres, el model de ciutat que ha estat dibuixant l’actual govern de ciutat, amb les diferents versions i suports, no és un model que s’adequiï a les necessitats de la ciutat. Així, les glorificacions de la ciutat aparador, de llum i de color, amb una gran catifa per amagar la realtitat social, econòmica i cultural ja no s’aguanten. La política d’obra pública sobre un marc urbanístic del 2004 tampoc dona sortida a les necessitats de les figuerenques del 2018. Com tampoc ho fa la priorització del visitant per sobre dels que hi vivim.

El quid de la qüestió està a on posem el focus i com prioritzem el procés de canvi de la ciutat. Un procés de canvi que, com vam sentir a la conferència de l’Institut d’Estudis Empordanesos, no ha de fer només Figueres, sinó que són moltes les ciutats de l’entorn que es troben en aquesta situació. Fet que fa necessària la col·laboració i el treball conjunt en aquesta direcció en el conjunt de la comarca.

Nosaltres, però, i ja posats a fer campanya, creiem que el canvi ha de ser estructural, basat en la transversalitat de les polítiques de ciutat i bastit a partir de pilars fonamentals com els serveis a les persones que viuen a Figueres. I algunes pensareu, què vol dir canvi estructural? Això queda molt bonic sobre el paper! En les trobades de debat que està duent a terme la CUP de Figueres durant aquesta tardor s’han posat de manifest dos aspectes essencials: primer, la necessitat d’unificar esforços entre les diferents àrees de l’Ajuntament per front de forma conjunta a aspectes que afecten a àrees diferents i, segon, la necessitat de canviar el govern.

No hauria de ser un problema de l’àrea de joventut i no de serveis socials quan els joves tenen dificultats per accedir al seu primer habitatge? No és també un problema de promoció econòmica la falta de sortida formativa i el fracàs escolar del ciutat? La por que passen les dones al transitar de nit per alguns carrers no depen també de l’àrea d’urbanisme? 

Tampoc és un problema de participació que no tinguem una agenda cultural unificada que doni visiblitat al gran potencial del teixit social de la ciutat? Com tampoc és un problema exclusivament d’urbanisme i medi ambient els problemes de mobilitat (en cotxe) de la ciutat quan tenen implicacions turístiques, comercials, laborals, etc. (apunt, caminar i anar amb bicicleta per Figueres, si hi vius, és el millor que pots fer la majoria de les vegades!).

Però un canvi estructural no és factible si només és recolzat per una formació (i ho hem vist en alguns apunts d’aquesta legislatura). Un canvi així va més enllà i necessita establir complicitats amb aquells grups afins amb qui puguis teixir un projecte a mig termini. Això és complicat quan estàs immers en un tu a tu constant per les problemàtiques urgents de la ciutat però que, amb el temps que tenim encara, és factible establir aquells pilars del projecte i determinar les línies primàires bàsiques per fer efectiu el canvi en aquesta ciutat (sigui quin sigui el grup que finalment ostenti l’alcaldia). 

De fet, en els darrers mesos i en temes centrals de ciutat hi ha hagut bona sintonia entre part dels grups que podríem denominar “ d’esquerres”. Cert és que ha fet més la necessitat de treballar per apuntalar els desajustos del govern que la voluntat pròpia compartida, però com diuen alguns “no hay mal que por bien no venga”.